la mujer de los 81 impulsos

Ni yo me voy,
ni vos te quedás.

finishd

el mundo no era tuyo cuando entraste,

pero aún así te hiciste dueño de mi lentitud.
ansiaba tu boca, llena de carne, azul,
tumbado, despacio.
soñaba temprano, sin luz, sin ti,
pero sigo en tus entrañas,
esparcidas por el tiempo.
siento que no ando,
que mi daño ya no es dueño,
y que el sueño ya no suena.

Lamina

El revés sufrido por los cristianos animó a los turcos a acentuar su presión en el Mediterráneo central y occidental e incluso a acercarse a las costas de Mallorca en la primavera de 1561.
Mientras que los judíos convertidos habían sido durante largo tiempo objeto de la atención de la Inquisición, el Santo Oficio se había ocupado mucho menos de los moros convertidos.
Visto desde la perspectiva actual, no parece que la publicación del decreto fuese el mejor medio de evitar esos desastres.

conquassabit

I arribarà un dia, on tornarem a néixer,
despullats de virtut,
i, esqueixats per la ràbia,
reivindicarem el dret a l'estupidesa, primer,
i a l'aniquilació de qualsevol esperança, després.
Mutilats per les hores, amuntegarem cadàvers,
mentre de fons, sonaran notes d'un adéu prematur.
Tu ja no hi seràs,
i ells,
tornaran a néixer.

el retorno del rey

la mar,
que mai s'acaba,
i les hores,
que no passen,
però ningú s'atura;
i la vida,
que no se'n va,
perquè no vol,
o ja no pot,
i tu la mires,
i no fas cas,
de les cadires,
assegudes,
d'avorriment;
buides,
com les setmanes,
santes,
com les veinades,
viudes,
o separades...
i mai no arriba;

la mar,
tan bella i tan lenta.

predator

Ningú et dirà que t'estima quan més ho necessitis,
i quan et bulli la sang i el vòmit et reclami serè,
tots esperaran l'error, el defalliment que et transportarà cap a l'oblit;
i tu no podràs fer-hi res.
aleshores agafaràs una maleta, buida,
enfilaràs un camí desconegut, sense dreceres,
i acabaràs, sota un sol de justícia, bruta d'humanitat.

nàusea

l'endemà de res no pot ser l'origen,
ni el vestit que et poses la descripció d'una mentida.
una mentida que inicia el buit de l'ànima.

qui ets tu si mai has gosat esbossar la veritat?

resta en una cadira, allà on toqui el sol,
però no esperis que algú truqui a la porta.