27.7.08

faust.08


Fa dies que discuteixo amb mi mateix;
tenc una estranya necessitat de reinventar-me.
Potser tan sols caldria reinterpretar-me, al cap i a la fi (i després de tants anys),
la cosa no ha sortit tan malament.

L'arbre pretén ajudar-me, però li poso difícil;
ella, aquella silueta que es veu a la dreta de la imatge, no existeix, però me cerca; també li poso difícil.
Ara mateix, com faig sovint en diferents moments de la vida, busco una conclusió a aquesta interpretació de mi mateix, del text en si;

vols dir que cal?
tu que en penses?

20.7.08

razzmatazz

mientrastanto, tus pasos me recordaban algo más que un simple camino,
no solo era un cuerpo que se miraba a si mismo, ni un deseo de ser algo mejor que un cuerpo,
era algo semejante a una escena de sexo, sin actores, ni cámaras, claro!
algo me empujaba a hacerlo, tenia que hacerlo, quería hacerlo
lo hize
y la ciudad se rindió

volveria a hacerlo

11.7.08

agamalgama

segut davant la pantalla, suat, nuu, mig calent, ben a punt
me ve Pollença, un bon lloc per començar de nou
aquest estiu me posa, me posa molt!!
te pos calenta?
pell bruna, bikinis negres, cossos que espanten...
m'agarada ser un nin típic
m'agrada mirar
quatre hores diàries segut davant ella, acariciant cada harmònic de la seva pell
intentant adquirir en cada moment un major control sobre ella
tresperquatre12
primer 90, després 100, 110, 120
joder, vaig calent, no avanç, o això me pens

d'aquest estiu no passa...