24.11.08

tant és

Què importa si ton pare va morir
una nit sense lluna, a una paret
foradada, entre lladrucs llunyans
i olors de vida, rostolls i ombres
de rosella, què importa que refusàs
una bena negra als ulls, i que miràs
amb un menyspreu que encara
cou als assassins, no molt, és ver,
són mallorquins, i els malsons
els són estranys, la sang i Déu
ho perdonen tot. Si encara visqués,
si li haguessin evitat les bales,
els olis amargs, els cops de puny,
estàs segur que encara seria viu?
que hagués viscut amb coratge
tanta tenebra amable, la pròspera
grisor dels carrers, el silenci
feliç de la terra venal? Recorda
i prega, la mort va ser pietosa
amb ell, i sobretot amb tu.
però hi ha massa sang, massa llacs,
massa balls amb corsaris de la nit,
com per deslliurar-nos de la sang
dels altres sense esquitxar galàxies
amb la pròpia sang tan bruta.

HdCara

15.11.08

- No et sembla que tots els homes viuen immersos en si mateix?
- Si, més o menys...L'home necessita ser així per sobreviure.
- En fi, així són els homes, ingrats i sempre insatisfets; quan els rebutgen odien pq els rebutgen, i quan una cedeix odien per una raó o altra; o sense cap raó, o potser pq són com nens petits i exigents i mai queden satisfets, faci el que faci la dona.

6.11.08

bel·la dormente

1. Quiero ser pura, como la niña filipina que hace la calle.
Pura como las mujeres transparentes del paraíso mahometano,
como la cara que se escurre cuando a Magdalena se le corre el maquillaje.
Pura para que no me pudra el asco.

2. Diluida en lo cotidiano,
huyo tan despacio
que parece que me quedo.

3. Hablan de mí como si estuviera muerta pero solo estoy dormida;
los ojos cerrados, la boca cerrada, el sexo cerrado, una caja de cristal.