15.12.08

bacanal de la mancha

les 3 de la matinada d'un diumenge de desembre,
fum de nit, llum de taula, olors fortes, desitjos impronunciables;
les 3 de la nit?
i d'un diumenge de desembre?
m'és igual!!
voleu venir amb mi? tinc un disc d'un paio que toca la trompeta...mare de déu com la toca...
no, no, no és americà!
no sé, puc treure una botella de vi, un reserva que em va regalar un amic que té una bodega i que li sobren les monedes d'or;
em va asegurar que era infal·lible!!
si ho preferiu tinc un whisky de 12 anys que no té desperdici;
que dius?
si, tens raó; jo també ho estava pensant!
aquesta cigarreta que duus aferrada al llavi...t'importaria donar-me'n una mica?
no apaguis el llum, siusplau, i treu-te els pantalons, que tinc fred...
no, encara no!!
no! ei, para una mica!!
m'estàs matant!!
ahhhhhhhhhhhh!!!!!!!!

5.12.08

cold train

Locomotion en acció;
demà divendres, avui un blues, ahir dissabte, i demà també, potser, després, un altre blus, all blus;
estic confús o, com fos que estàs, que ni ho sé i m'importa, el tren avança en blau de blus o clau de fa que de sol tampoc n'hi ha, i me'n falta, tu ja ho saps.
és tard, fa fred,vull un whisky, vull plorar.
demà, demà!!

24.11.08

tant és

Què importa si ton pare va morir
una nit sense lluna, a una paret
foradada, entre lladrucs llunyans
i olors de vida, rostolls i ombres
de rosella, què importa que refusàs
una bena negra als ulls, i que miràs
amb un menyspreu que encara
cou als assassins, no molt, és ver,
són mallorquins, i els malsons
els són estranys, la sang i Déu
ho perdonen tot. Si encara visqués,
si li haguessin evitat les bales,
els olis amargs, els cops de puny,
estàs segur que encara seria viu?
que hagués viscut amb coratge
tanta tenebra amable, la pròspera
grisor dels carrers, el silenci
feliç de la terra venal? Recorda
i prega, la mort va ser pietosa
amb ell, i sobretot amb tu.
però hi ha massa sang, massa llacs,
massa balls amb corsaris de la nit,
com per deslliurar-nos de la sang
dels altres sense esquitxar galàxies
amb la pròpia sang tan bruta.

HdCara

15.11.08

- No et sembla que tots els homes viuen immersos en si mateix?
- Si, més o menys...L'home necessita ser així per sobreviure.
- En fi, així són els homes, ingrats i sempre insatisfets; quan els rebutgen odien pq els rebutgen, i quan una cedeix odien per una raó o altra; o sense cap raó, o potser pq són com nens petits i exigents i mai queden satisfets, faci el que faci la dona.

6.11.08

bel·la dormente

1. Quiero ser pura, como la niña filipina que hace la calle.
Pura como las mujeres transparentes del paraíso mahometano,
como la cara que se escurre cuando a Magdalena se le corre el maquillaje.
Pura para que no me pudra el asco.

2. Diluida en lo cotidiano,
huyo tan despacio
que parece que me quedo.

3. Hablan de mí como si estuviera muerta pero solo estoy dormida;
los ojos cerrados, la boca cerrada, el sexo cerrado, una caja de cristal.

29.10.08

nostalgia a Pi i Margall

Si, és vera; aquest estiu ha estat increïble, massa increïble;
fruït d'això vaig tenir un inici de setembre que no desig a ningú, però com en tot, em vaig recuperar.
Ara bé, no amagaré la meva debilitat per l'hivern, per les tardes fosques, pel fred que no em deixa obrir els ulls, o el moc que cau constantment en forma d'aigua des del meu nas prominent.
O quan per nadal soc a Manacor i me mor de fred, truco a algú i ens reunim al costat d'una xemeneia, amb foc celestial, carn per torrar, vi del bo, un joc de cartes i ganes de riure (ho repetirem, no?).
Avui, dimecres 29 d'octubre, a Barcelona ha començat l'hivern, el meu hivern, la meva nova manera d'existir durant els propers mesos.

17.10.08

La Divina Comedia

Y ésta vez, el filo del éxtasis de su propia pasión no avasalló a Connie. Yacía con las manos inertes en el cuerpo agitado del hombre, e hiciese Connie lo que hiciera, su espíritu parecía hallarse observante sobre su cabeza, y el movimiento de las caderas del hombre le parecía ridículo, y aquella especie de ansia del pene del hombre para llegar a su crisis de evacuación le parecía una cómica farsa. Sí, aquello era el amor. El amor era aquel ridículo movimiento de bombeo de las nalgas, y el agotamiento del pobre pene, insignificante, pequeño y húmedo. ¡Aquello era el divino amor!

8.10.08

4.10.08

medasmuchoamor?

es de noche y, poco a poco, va subiendo la marea...
se que no debería, pero la tentación es tal, que no soy capaz de no aceptar.
els espais urbans es tanquen tal com vaig passant,
però tot agafa unes dimensions extraordinàries, desconegudes...
la realidad hace tiempo que ha dejado de existir,
y mi concepción del tiempo me seduce en cada movimiento que hacen las agujas en su largo recorrido.
la música me engulle hasta tal grado que soy incapaz de reconocer quién soy...
les impersones que hi ha al meu voltant canvien d'aspecte en cada instant, a la velocitat en la que jo decideixo; és brutal...
el gran momento ya está enfrente de mí, y tanto yo como él nos preparamos para el desenlace.

29.9.08

casimusicasí


Ella me lleva muchos años de ventaja, pero no me importa!!
A veces se rien de mi porque no doy la talla; incluso en ocasiones creo que no se equivocan.
Es mucho más inteligente que yo; es evidente!!
Pero da igual; al fin y al cabo lo he elegido yo; ella me lo da todo!!

eres lo mejor que me ha pasado y lo sabes!!
si, tu!!
no disimules!

14.9.08

cantonada Vergara

putes,

vermelles, blaves i marrons,
destrossen cinturons!!
ballen coca, fan ganxet, esnifen salsa i tenen set (de bourbon);
van nites, tenen son;
cobren poc i tenen fills;
xuclen i escupen, vomiten i sagnen,
esperen i callen...

s'embruten i ploren

30.8.08

astron out

milers de persones fent cua en una cantonada,
un dia i un altre,
esperant una oportunitat que potser mai arribarà;
milers de persones disposades al que sigui per viure un sol dia de la teva vida;
i tu que fas?

vius o esperes?

24.8.08

es lloga habitació a Gràcia

les postals, ja cremades, donen pas a un paisatge nou, proper, conegut però diferent;
les excuses ja no hi tenen cabuda, ni els laments ni les patètiques fórmules victimistes;
les fotografies exposen cada cop amb més claredat les fantasies de la realitat que ens envolta;
és així,
abstracte, cert, ineludible;
el tempo és cada cop més cruel, i jo més dèbil...
les pauses més llargues i les estones més curtes...
(amb tu o sense tu, tan se val...)

però l'estructura és a punt de caure per tot just refer-se

11.8.08

postals de cendres

Perquè parlar de poesia era
parlar de nosaltres i el vi una excusa,
fins i tot el millor del sexe també
era allò que no fèiem, allò que quedava
en l'aire, sempre pendent, sempre
previ, allò que no havíem dit,
allò que restava sobre els sofàs,
aferrat al cotó dels llençols, un pic
que callàvem i ens vestíem, apagàvem
el llum i tancàvem la porta.

HILARI DE CARA

27.7.08

faust.08


Fa dies que discuteixo amb mi mateix;
tenc una estranya necessitat de reinventar-me.
Potser tan sols caldria reinterpretar-me, al cap i a la fi (i després de tants anys),
la cosa no ha sortit tan malament.

L'arbre pretén ajudar-me, però li poso difícil;
ella, aquella silueta que es veu a la dreta de la imatge, no existeix, però me cerca; també li poso difícil.
Ara mateix, com faig sovint en diferents moments de la vida, busco una conclusió a aquesta interpretació de mi mateix, del text en si;

vols dir que cal?
tu que en penses?

20.7.08

razzmatazz

mientrastanto, tus pasos me recordaban algo más que un simple camino,
no solo era un cuerpo que se miraba a si mismo, ni un deseo de ser algo mejor que un cuerpo,
era algo semejante a una escena de sexo, sin actores, ni cámaras, claro!
algo me empujaba a hacerlo, tenia que hacerlo, quería hacerlo
lo hize
y la ciudad se rindió

volveria a hacerlo

11.7.08

agamalgama

segut davant la pantalla, suat, nuu, mig calent, ben a punt
me ve Pollença, un bon lloc per començar de nou
aquest estiu me posa, me posa molt!!
te pos calenta?
pell bruna, bikinis negres, cossos que espanten...
m'agarada ser un nin típic
m'agrada mirar
quatre hores diàries segut davant ella, acariciant cada harmònic de la seva pell
intentant adquirir en cada moment un major control sobre ella
tresperquatre12
primer 90, després 100, 110, 120
joder, vaig calent, no avanç, o això me pens

d'aquest estiu no passa...

11.5.08

rap, era un rap màgic

Flow, fluyo, fluye...
huye de mis rimas, ke alcanzaron las mas grandes y altas cimas,
sorprendiendo a más de uno
cada dia un paso más y más, que vas, detrás,
me amás?
paso de rubias y de morenas
contando flores, respirando a duras penas,
nenas?
no hay + que una, kiero ninguna,
ke por mis venas corre sangre, nunca esperma;
contemplando, el sol ke sale, y el dedo gordo ke señala a kien no vale,
kiero más kale, kemar la tele, krear mensaje y dar por kulo al chulo pijo ese del traje.
Sabes muy bien ke las palabras si no hay hechos no son nada!
y con la nada, poco se crece,
sin contenido, salto al vacío, dime ke entiendes kuanto hago y kuanto digo
JAPÓN ME MATA
MATÁME JAPO
ya más no puedo seguir ritmos y compases incapaces

ve y pregúntale, ke te lo diga, ke te lo kuente
-yo soy tu mente

21.4.08

t'estim i no sé com diRt two

-però meam, no potser tan difícil!!
-tu creus?
-i és clar que ho crec. segur que hi ha una manera
-una manera?
-si, una manera. una manera correcte, que funcioni!!
-que funcioni? crec que no t'entenc
-és a dir, ...no notes alguna cosa estranya en tot això?
-home, alguna cosa... que vol dir alguna cosa?
-
no sé, què li falta substància, que no acaba de ser allò que hauria de ser
-potser si
-home, jo crec que és prou evident, però em nego a quedar-me enclòs dins aquest fangar
-i si toquem un rato i deixem a Descartes per un altre moment?!!

15.4.08

Palau era tort i Esteve, sant

M'han parlat d'un tipo que de nom es fa dir Gori, que se veu que té molta memòri(a), que no té pressa, que s'interessa, que té molta traça, que no se disfr(a)ssa, i mai retrassa; Diuen que és massa però que a pics se passa, que no saben si té un palau o una casa, amb una heura o un jardí i potser de lluny, fermat, un ase.
És guapo com ell totsol i just ara pren el vol, li agrada el La bemol i passa de fer (un) bunyol(s).

Si mai me trobàs aquest personatge, cara a cara, de ben segur que li demanaria:

-perdona Gori, te puc fer una foto?

-mira pavo, no se qui ets, i fins i tot te podria dir que m'interessa ben poc, però crec que t'han venut sa moto... (diu ell)

14.4.08

Walter Scott se vistió de negro

Boris Godunov asaltó mi teatro, se llevó mi vestido, me robó mi canción i no dejó ni rastro;
Boris Godunov era un tipo entranyable, pero me rajó el corazón; se tapó su rostro, me apuntó en la boca, en la nuca; lo hizo solo. quieres que siga? puedes o te salvo? mejor levántate i bésame.
Boris Godunov no es alguien diferente a ti.
i yo?
i tu si!

10 i mitja i 5

la cotidianitat de les teves calces em desferma (no impunament) una calentor inesperada...
espermada la cara

6.4.08

matinada desfeta

un,
un troç,
un troç petit,
un troç molt petit...

el silenci buit frena l'esperança, alimenta la desorientació, desespera als presents
estones nues de cossos aferrats dissimulen la cruesa del moment, llarg i intens
et demano per favor que no t'acostis mes a jo, fe't enfora
l'últim instant de tu ens porta a la desfeta mes gran fins aleshores

un troç molt petit de jo prega per no morir

7.3.08

?!€

blog, foc, rock, me moc i m'afait, me'n vaig a s'ASAI, me confunde la nait,
música, compàs, dificultat,
no sexe i passivitat,
abunda sa (a)normalitat.
blog, foc, vals (molt la pena)
renou, individual (millor col·lectiu), tot sona a estiu, hores de sol, currades tot i que també tudades, malgastades
vols venir amb jo? no som tècnic de so però estic molt bó, no faig preguntes i tenc bon cor
blog, foc, rock, estúpid joc
de roll i bemol
tanca sa porta i no miris mai enrere, barrera infinita, insalvable carretera...

20.2.08

factura detallada

números i més números (que si dies de la setmana, que si mesos i anys, que si terminis, que si euros) van sumant-se un darrere l'altre sense cap mena de sentit, i el que és més preocupant, sense ni tan sols ser-ne conscients. vull dir, que si encara tinguessin un mínim de mala consciència pel que m'estan fent almenys tindria alguna cosa on aferrar-me però ni així. Pobres números, tan insignificants, tan manipulables, tan simples i alhora tan fill de putes. Una societat com la nostra que depèn de xifres, números o com vulgueu dir-ho és una societat fràgil, desorientada, profundament manipulada i molt filla de puta. així doncs, que he de fer, pagar la factura i callar? cal sentir-se afortunat de poder pagar una factura?

fractura social detallada

7.1.08

iNDePENDènciA

circulació restringida.
prohibit aparcar.
passis personals numerats.
detector de metalls.
escorcoll a l'entrada.
i un gos especialitzat
en la recerca d'explosius.

joan brossa