20.8.09

societat & bigua



Hi ha una llum que mai no s'apaga, pensa,
i comença a plorar amargament.
Li cal un canvi però el canvi és lent,
imperceptible al principi, després, traumàtic,
i, més tard, insidiós i persistent.
Al final s'erigeix en norma,
i aleshores torna a caldre un altre canvi.
Cruixen llamps,
la pluja cau feixuga,
un borratxo en un portal vol increpar-lo,
però ell no es gira.
No passa cap taxi.
No hi ha ningú.
Haurà de caminar per tornar cap a casa.

10.8.09

nulla aesthetica sine ethica




I si no existeix l'inventaré, tot per no morir,
envoltat de buidor o esclafat de'mor...
allà on no hi neva no hi plou, i mai t'hi trob
o t'amagues de jo?
I me mata la ràbia...i me mates tu,
i em consumeix la covardia.
l'absurd d'una excel·lència, inventada a cops de mentides rutinàries,
on tu no hi ets ni jo t'hi vull.

Necessitat de reinterpretació
(vos sona?)

5.8.09

estiu loving you



quants cops alçares la copa de la glòria, celebrant nits d'èpica desfeta...?
i quants somriures despietats travessaren l'escamot del teu silenci...?
res d'allò et reconfortava...i tu nedaves entre vins i nits d'infern...
i ara...? que et queda...?
res!!
un record d'allò que mai va ser.

manel?
jajajajajajaja