30.8.08

astron out

milers de persones fent cua en una cantonada,
un dia i un altre,
esperant una oportunitat que potser mai arribarà;
milers de persones disposades al que sigui per viure un sol dia de la teva vida;
i tu que fas?

vius o esperes?

24.8.08

es lloga habitació a Gràcia

les postals, ja cremades, donen pas a un paisatge nou, proper, conegut però diferent;
les excuses ja no hi tenen cabuda, ni els laments ni les patètiques fórmules victimistes;
les fotografies exposen cada cop amb més claredat les fantasies de la realitat que ens envolta;
és així,
abstracte, cert, ineludible;
el tempo és cada cop més cruel, i jo més dèbil...
les pauses més llargues i les estones més curtes...
(amb tu o sense tu, tan se val...)

però l'estructura és a punt de caure per tot just refer-se

11.8.08

postals de cendres

Perquè parlar de poesia era
parlar de nosaltres i el vi una excusa,
fins i tot el millor del sexe també
era allò que no fèiem, allò que quedava
en l'aire, sempre pendent, sempre
previ, allò que no havíem dit,
allò que restava sobre els sofàs,
aferrat al cotó dels llençols, un pic
que callàvem i ens vestíem, apagàvem
el llum i tancàvem la porta.

HILARI DE CARA