3.9.09

06.00


no tinc acompanyant,
ni pany,
ni cant.

m'estic modificant el sant,
i el seny del vent que plora,
com un infant,
talment.

un accident?

ja no et crec,
i te cerc.

potser estic tarat de mena...
frena, i no t'aturis...

l'estabellament com a virtut no és quelcom despreciable.
tu com a ésser, ets deplorable,
i la mania de trucar-te, insuportable,

com el món,
i la son d'un dilluns,
després d'un dissabte de pols.

i demà em refaré de tu,
o de jo.
i ningú.

1 comentari:

La Dietrich ha dit...

M'ha encantat, Fili, de vegades la claves i ben clavada...