skip to main | skip to sidebar

dóna'm vereno que me vull morir

14.4.08

Walter Scott se vistió de negro

Boris Godunov asaltó mi teatro, se llevó mi vestido, me robó mi canción i no dejó ni rastro;
Boris Godunov era un tipo entranyable, pero me rajó el corazón; se tapó su rostro, me apuntó en la boca, en la nuca; lo hizo solo. quieres que siga? puedes o te salvo? mejor levántate i bésame.
Boris Godunov no es alguien diferente a ti.
i yo?
i tu si!

Publicat per esputafili a 23:29

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

ell va dir planetes

...

farmàcies de guàrdia

  • bellavista
  • cassandra's dream
  • d'efak maiespeix
  • el veiga
  • friends les amèriques
  • fuerzas amadas
  • just imagine
  • kabaret
  • la fera ferotge
  • la matinada clara
  • la precària
  • monicons
  • pau de sa punta grossa
  • pesta poètica
  • projecte d'efak
  • pèl capell
  • sempre la mar
  • stop & go

Arxiu del blog

  • ►  2009 (16)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juny (3)
    • ►  d’abril (3)
    • ►  de març (2)
    • ►  de gener (1)
  • ▼  2008 (27)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (3)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (3)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (1)
    • ▼  d’abril (5)
      • t'estim i no sé com diRt two
      • Palau era tort i Esteve, sant
      • Walter Scott se vistió de negro
      • 10 i mitja i 5
      • matinada desfeta
    • ►  de març (1)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (1)

Dades personals

La meva foto
esputafili
Visualitza el meu perfil complet