un,
un troç,
un troç petit,
un troç molt petit...
el silenci buit frena l'esperança, alimenta la desorientació, desespera als presents
estones nues de cossos aferrats dissimulen la cruesa del moment, llarg i intens
et demano per favor que no t'acostis mes a jo, fe't enfora
l'últim instant de tu ens porta a la desfeta mes gran fins aleshores
un troç molt petit de jo prega per no morir
6.4.08
matinada desfeta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola nòvio!
Carinyet, hem d´anar alerta, sa vida continua i tot dóna moltes voltes. No control, no mojito, no sexe, no vida. Desitjam veurer-te promptament amb sopar o sense, amb fama o sense. Arròs bullit, arròs amb ou frit, arròs amb verdures, paella o arròs de peix.
Amb aromes primaverals ses teves estimades.
Oh, si, sigue.
mai m'hagués pensat que tenir dues nòvies fos tan divertit, i si a damunt li afeigeixes es fet de que sou voltros dues, això és la puta bomba!
no m'abandoneu mai!!
Publica un comentari a l'entrada