Barcelona no era eterna, ja ho sabíem quan partirem...

1.
Passar la vida fent veure que...
i tanmateix no en saps
perquè ets inútil i res no creix.
Desfer nusos no era lo teu, deies
i jo et dic que no hi ha res que ho sigui.

Travat i maldestre
però això si,
el mirall sempre al davant
a punt per confirmar la mentida:
la teva bellesa.

Covard, impacient, vulgar
Horiginal?
un bon restaurant.

2.
Mamífers asseguts en posició vertical
pensen fruites de nom tropical.
Miren, i amb el dit assenyalen objectes estranys,
superposats sobre nas:
ulleres de pasta, gorres de raper, de "cholo gutiérrez", amb pintes de pasti,
modernos al techo i a lo echo pet show (voice?)

Mamífers, drets, en posició horitzontal
s'estranyen de veure animals
amb tocs italians de fashion fatals

i ja no puc més
ni MACBA
i en monopatín encara pitjor.

Revolució?
Estàs que si!!!

homenatge a les mares

Tothom sap que el peix és més bo cru
i tanmateix ningú rega cossiols
ni les mares s'unten amb pomades els cabells.

Tothom sap que en aquell porxo mig esbucat
s'hi amaguen les millors pomes importades

i que els llits de ferro ja no serveixen per dormir

Tothom ho sap
però ningú no diu res.

funcions

transversal, esponja que xucla
de costat, estrelles de mar
avui, fluxe marí

habiten news oceans,
somnis,
verds i brillants.

cançons, de tempo normal
se mouen a ritme constant
tu mires i vols arribar
te gires i ja no n'hi ha.

sa nina des melicotó
no sap si sí o si no,
s'acosta, se grata i se mou
te mira, te besa i te vol.

adéu, mapes i constel·lacions
escates de peix, pops i eriçons
estranys sentiments que cerquen passions
i tu només vols, estupefaents.

s'acaba sa vida de mar
i torna una boira de fum
ni esponges, ni estrelles, ni fluxe
camions de ciment, sol nocturn.

06.00

no tinc acompanyant,
ni pany,
ni cant.

m'estic modificant el sant,
i el seny del vent que plora,
com un infant,
talment.

un accident?

ja no et crec,
i te cerc.

potser estic tarat de mena...
frena, i no t'aturis...

l'estabellament com a virtut no és quelcom despreciable.
tu com a ésser, ets deplorable,
i la mania de trucar-te, insuportable,

com el món,
i la son d'un dilluns,
després d'un dissabte de pols.

i demà em refaré de tu,
o de jo.
i ningú.

societat & bigua

Hi ha una llum que mai no s'apaga, pensa,
i comença a plorar amargament.
Li cal un canvi però el canvi és lent,
imperceptible al principi, després, traumàtic,
i, més tard, insidiós i persistent.
Al final s'erigeix en norma,
i aleshores torna a caldre un altre canvi.
Cruixen llamps,
la pluja cau feixuga,
un borratxo en un portal vol increpar-lo,
però ell no es gira.
No passa cap taxi.
No hi ha ningú.
Haurà de caminar per tornar cap a casa.

nulla aesthetica sine ethica

I si no existeix l'inventaré, tot per no morir,
envoltat de buidor o esclafat de'mor...
allà on no hi neva no hi plou, i mai t'hi trob
o t'amagues de jo?
I me mata la ràbia...i me mates tu,
i em consumeix la covardia.
l'absurd d'una excel·lència, inventada a cops de mentides rutinàries,
on tu no hi ets ni jo t'hi vull.

Necessitat de reinterpretació
(vos sona?)

estiu loving you

quants cops alçares la copa de la glòria, celebrant nits d'èpica desfeta...?
i quants somriures despietats travessaren l'escamot del teu silenci...?
res d'allò et reconfortava...i tu nedaves entre vins i nits d'infern...
i ara...? que et queda...?
res!!
un record d'allò que mai va ser.

manel?
jajajajajajaja

la mujer de los 81 impulsos

Ni yo me voy,
ni vos te quedás.

finishd

el mundo no era tuyo cuando entraste,

pero aún así te hiciste dueño de mi lentitud.
ansiaba tu boca, llena de carne, azul,
tumbado, despacio.
soñaba temprano, sin luz, sin ti,
pero sigo en tus entrañas,
esparcidas por el tiempo.
siento que no ando,
que mi daño ya no es dueño,
y que el sueño ya no suena.

Lamina

El revés sufrido por los cristianos animó a los turcos a acentuar su presión en el Mediterráneo central y occidental e incluso a acercarse a las costas de Mallorca en la primavera de 1561.
Mientras que los judíos convertidos habían sido durante largo tiempo objeto de la atención de la Inquisición, el Santo Oficio se había ocupado mucho menos de los moros convertidos.
Visto desde la perspectiva actual, no parece que la publicación del decreto fuese el mejor medio de evitar esos desastres.

conquassabit

I arribarà un dia, on tornarem a néixer,
despullats de virtut,
i, esqueixats per la ràbia,
reivindicarem el dret a l'estupidesa, primer,
i a l'aniquilació de qualsevol esperança, després.
Mutilats per les hores, amuntegarem cadàvers,
mentre de fons, sonaran notes d'un adéu prematur.
Tu ja no hi seràs,
i ells,
tornaran a néixer.

el retorno del rey

la mar,
que mai s'acaba,
i les hores,
que no passen,
però ningú s'atura;
i la vida,
que no se'n va,
perquè no vol,
o ja no pot,
i tu la mires,
i no fas cas,
de les cadires,
assegudes,
d'avorriment;
buides,
com les setmanes,
santes,
com les veinades,
viudes,
o separades...
i mai no arriba;

la mar,
tan bella i tan lenta.

predator

Ningú et dirà que t'estima quan més ho necessitis,
i quan et bulli la sang i el vòmit et reclami serè,
tots esperaran l'error, el defalliment que et transportarà cap a l'oblit;
i tu no podràs fer-hi res.
aleshores agafaràs una maleta, buida,
enfilaràs un camí desconegut, sense dreceres,
i acabaràs, sota un sol de justícia, bruta d'humanitat.

nàusea

l'endemà de res no pot ser l'origen,
ni el vestit que et poses la descripció d'una mentida.
una mentida que inicia el buit de l'ànima.

qui ets tu si mai has gosat esbossar la veritat?

resta en una cadira, allà on toqui el sol,
però no esperis que algú truqui a la porta.

tot se passa

ni si li passa per ull,
ni si li posa morat,
ni si li deixa posat,
ni si li creix tapat.

o si de sobte encén un misto, banyat, intenta encendre el forn i rebenta, esclafat;
tanmateix no sap que el peix és més bo cru;
ni fa falta dir que de poc ja ni alimenta;
o que els diumenges ja no fan sessió matinal, ni notícies en blanc i negre,
i de tan negre no el veien, si no fos per aquella taca, que ni blanca ni de dol
i al 1931 que vols?
tothom en xerra i ell com si res,
i tanmateix...i de tanmateix ja no me'n queda,
ni de no, ni de tampoc, ni de no en tenc o de no en vull!

marte

Aunque parezca mentira, me alegra conocerte;
aunque pasen las semanas y de ti no sepa nada, me alegra pensar-te;
porque el arte es inventarte, no tenerte, encontrarte.
Las mentiras son así, moldeables, inventables, malolientes, impensables.