no tinc acompanyant,
ni pany,
ni cant.
m'estic modificant el sant,
i el seny del vent que plora,
com un infant,
talment.
un accident?
ja no et crec,
i te cerc.
potser estic tarat de mena...
frena, i no t'aturis...
l'estabellament com a virtut no és quelcom despreciable.
tu com a ésser, ets deplorable,
i la mania de trucar-te, insuportable,
com el món,
i la son d'un dilluns,
després d'un dissabte de pols.
i demà em refaré de tu,
o de jo.
i ningú.
ni pany,
ni cant.
m'estic modificant el sant,
i el seny del vent que plora,
com un infant,
talment.
un accident?
ja no et crec,
i te cerc.
potser estic tarat de mena...
frena, i no t'aturis...
l'estabellament com a virtut no és quelcom despreciable.
tu com a ésser, ets deplorable,
i la mania de trucar-te, insuportable,
com el món,
i la son d'un dilluns,
després d'un dissabte de pols.
i demà em refaré de tu,
o de jo.
i ningú.
1 comentari:
M'ha encantat, Fili, de vegades la claves i ben clavada...
Publica un comentari a l'entrada