la mar,
que mai s'acaba,
i les hores,
que no passen,
però ningú s'atura;
i la vida,
que no se'n va,
perquè no vol,
o ja no pot,
i tu la mires,
i no fas cas,
de les cadires,
assegudes,
d'avorriment;
buides,
com les setmanes,
santes,
com les veinades,
viudes,
o separades...
i mai no arriba;
la mar,
tan bella i tan lenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada