Palau era tort i Esteve, sant

M'han parlat d'un tipo que de nom es fa dir Gori, que se veu que té molta memòri(a), que no té pressa, que s'interessa, que té molta traça, que no se disfr(a)ssa, i mai retrassa; Diuen que és massa però que a pics se passa, que no saben si té un palau o una casa, amb una heura o un jardí i potser de lluny, fermat, un ase.
És guapo com ell totsol i just ara pren el vol, li agrada el La bemol i passa de fer (un) bunyol(s).

Si mai me trobàs aquest personatge, cara a cara, de ben segur que li demanaria:

-perdona Gori, te puc fer una foto?

-mira pavo, no se qui ets, i fins i tot te podria dir que m'interessa ben poc, però crec que t'han venut sa moto... (diu ell)