20.8.09

societat & bigua



Hi ha una llum que mai no s'apaga, pensa,
i comença a plorar amargament.
Li cal un canvi però el canvi és lent,
imperceptible al principi, després, traumàtic,
i, més tard, insidiós i persistent.
Al final s'erigeix en norma,
i aleshores torna a caldre un altre canvi.
Cruixen llamps,
la pluja cau feixuga,
un borratxo en un portal vol increpar-lo,
però ell no es gira.
No passa cap taxi.
No hi ha ningú.
Haurà de caminar per tornar cap a casa.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu també ets una d´aquelles llums que mai no s´apaga. Te vull veure aviat.

Gr.

esputafili ha dit...

m'encantaria...