7.4.09

predator


Ningú et dirà que t'estima quan més ho necessitis,
i quan et bulli la sang i el vòmit et reclami serè,
tots esperaran l'error, el defalliment que et transportarà cap a l'oblit;
i tu no podràs fer-hi res.
aleshores agafaràs una maleta, buida,
enfilaràs un camí desconegut, sense dreceres,
i acabaràs, sota un sol de justícia, bruta d'humanitat.

2 comentaris:

La Dietrich ha dit...

bé, donat el moment, l'important és justament agafar una maleta i tornar a partir... que no patir...

esputafili ha dit...

jamón!