tant és

Què importa si ton pare va morir
una nit sense lluna, a una paret
foradada, entre lladrucs llunyans
i olors de vida, rostolls i ombres
de rosella, què importa que refusàs
una bena negra als ulls, i que miràs
amb un menyspreu que encara
cou als assassins, no molt, és ver,
són mallorquins, i els malsons
els són estranys, la sang i Déu
ho perdonen tot. Si encara visqués,
si li haguessin evitat les bales,
els olis amargs, els cops de puny,
estàs segur que encara seria viu?
que hagués viscut amb coratge
tanta tenebra amable, la pròspera
grisor dels carrers, el silenci
feliç de la terra venal? Recorda
i prega, la mort va ser pietosa
amb ell, i sobretot amb tu.
però hi ha massa sang, massa llacs,
massa balls amb corsaris de la nit,
com per deslliurar-nos de la sang
dels altres sense esquitxar galàxies
amb la pròpia sang tan bruta.

HdCara