- No et sembla que tots els homes viuen immersos en si mateix?
- Si, més o menys...L'home necessita ser així per sobreviure.
- En fi, així són els homes, ingrats i sempre insatisfets; quan els rebutgen odien pq els rebutgen, i quan una cedeix odien per una raó o altra; o sense cap raó, o potser pq són com nens petits i exigents i mai queden satisfets, faci el que faci la dona.
15.11.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Introspecció per sobreviure, sociabilitat per conveniència, amor per avorriment, insatisfacció per conveni sindical, odi per avorriment, incompetència per meditació, que cru que ho tenim aquests que formam el gènere "home"... Ara m'entraria molt bé una cervesa amb tu. Besades
Quin poema més bo que t'ha sortit!!
M'encanta això que dius!!
A mi me ve de gust anar a un restaurant semi de luxe amb tu, amb un bon vi i una carta per a gourmets; xerrar i emborratxar-nos lentament, sentint com a cada glop de vi, la parla esdevé més travada, i la sensació d'eufòria, més inevitable...
Una besada enorme!!!
Publica un comentari a l'entrada