Perquè parlar de poesia era
parlar de nosaltres i el vi una excusa,
fins i tot el millor del sexe també
era allò que no fèiem, allò que quedava
en l'aire, sempre pendent, sempre
previ, allò que no havíem dit,
allò que restava sobre els sofàs,
aferrat al cotó dels llençols, un pic
que callàvem i ens vestíem, apagàvem
el llum i tancàvem la porta.
HILARI DE CARA
11.8.08
postals de cendres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
I diuen els savis que l'amor (i el sexe) és just allò que queda als llençols quan noltros mos aixecam...
Quin gran poema de n'Hilari, quina bona foto, conjuntament una bona postal. Allò que no deim i allò que no feim és etern, tant com nosaltres.
Com van els assatjos?
Un beso. Fins prest
Ai Nòvio! Dissabte com una beneita venga a cridar-te però tu tenies es mòbil ben apagadet, me contaren que te feies passar per malalt. Me pensava que te trobaria pes Port. Qualque dia mos veurem, no?
no us personeu cap dia per barcelona?
a casa meua no n'hi ha cap que tanqui, de porta.
bes
no seria del tot sincer si digues que no m'agrada obrir portes, o tancar-les (tan se val). Tot descobriment és interessant. Barcelona m'espera amb peus de plom el dia 1 de setembre. La meva presència estarà encantada de satisfer la vostra!!
bes
Publica un comentari a l'entrada