funcions

transversal, esponja que xucla
de costat, estrelles de mar
avui, fluxe marí

habiten news oceans,
somnis,
verds i brillants.

cançons, de tempo normal
se mouen a ritme constant
tu mires i vols arribar
te gires i ja no n'hi ha.

sa nina des melicotó
no sap si sí o si no,
s'acosta, se grata i se mou
te mira, te besa i te vol.

adéu, mapes i constel·lacions
escates de peix, pops i eriçons
estranys sentiments que cerquen passions
i tu només vols, estupefaents.

s'acaba sa vida de mar
i torna una boira de fum
ni esponges, ni estrelles, ni fluxe
camions de ciment, sol nocturn.

06.00

no tinc acompanyant,
ni pany,
ni cant.

m'estic modificant el sant,
i el seny del vent que plora,
com un infant,
talment.

un accident?

ja no et crec,
i te cerc.

potser estic tarat de mena...
frena, i no t'aturis...

l'estabellament com a virtut no és quelcom despreciable.
tu com a ésser, ets deplorable,
i la mania de trucar-te, insuportable,

com el món,
i la son d'un dilluns,
després d'un dissabte de pols.

i demà em refaré de tu,
o de jo.
i ningú.