Fa dies que discuteixo amb mi mateix;
tenc una estranya necessitat de reinventar-me.
Potser tan sols caldria reinterpretar-me, al cap i a la fi (i després de tants anys),
la cosa no ha sortit tan malament.
L'arbre pretén ajudar-me, però li poso difícil;
ella, aquella silueta que es veu a la dreta de la imatge, no existeix, però me cerca; també li poso difícil.
Ara mateix, com faig sovint en diferents moments de la vida, busco una conclusió a aquesta interpretació de mi mateix, del text en si;
vols dir que cal?
tu que en penses?
27.7.08
faust.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ei Fili, que passa que me vols llevar sa feina de poeta??... que te pareixeria que me poses a tocar sa bateria??...jeje. Totes les siluetes acaben arribant, sa qüestió és no dubtar-ho, jo confiï amb que així serà. Sempre que mos reinventem em d'aconseguir quedar-mos amb ses parts bones de sa darrera reinvenció. Aquests sempre-precipicis són els moments en que tot això pareix que no és cert, que cap silueta s'acabara definint dins ses nostres ombres, petits moments de desesperança, però no sempre hem d'escriure ses coses guapes de's què, o si?
Una besada.
jajaja!! poeta dius?
lo que passa és que això dels blocs és molt divertit i m'agrada jugar-hi!
no passis pena que no te deixaré sense feina!!
quan anam a prendre un banyet?
Fili, fiet, que tampoc tens tants anys damunt s'esquena... prova de tirar milles i prou, sempre cap endavant... i no cerquis la silueta o l'ombra, sinó qui la projecte, tindràs molt més encara!
hola dietrich, ja tenia ganes de creuar unes paraules amb tu!! com va tot?
molt bé aquest consell! i és que tot és més fàcil del que ho fem, però també és divertit! aquest estiu és massa i me fa ballar el cap.
fins aviat!!!
Tot va la mar de bé i la calor m'importa ben poc, i si a més de paraules mos creuam un dia d'aquests de ver, encara millor! Aquest estiu és i serà massa!
Publica un comentari a l'entrada