Barcelona no era eterna, ja ho sabíem quan partirem...

1.
Passar la vida fent veure que...
i tanmateix no en saps
perquè ets inútil i res no creix.
Desfer nusos no era lo teu, deies
i jo et dic que no hi ha res que ho sigui.

Travat i maldestre
però això si,
el mirall sempre al davant
a punt per confirmar la mentida:
la teva bellesa.

Covard, impacient, vulgar
Horiginal?
un bon restaurant.

2.
Mamífers asseguts en posició vertical
pensen fruites de nom tropical.
Miren, i amb el dit assenyalen objectes estranys,
superposats sobre nas:
ulleres de pasta, gorres de raper, de "cholo gutiérrez", amb pintes de pasti,
modernos al techo i a lo echo pet show (voice?)

Mamífers, drets, en posició horitzontal
s'estranyen de veure animals
amb tocs italians de fashion fatals

i ja no puc més
ni MACBA
i en monopatín encara pitjor.

Revolució?
Estàs que si!!!

homenatge a les mares

Tothom sap que el peix és més bo cru
i tanmateix ningú rega cossiols
ni les mares s'unten amb pomades els cabells.

Tothom sap que en aquell porxo mig esbucat
s'hi amaguen les millors pomes importades

i que els llits de ferro ja no serveixen per dormir

Tothom ho sap
però ningú no diu res.

funcions

transversal, esponja que xucla
de costat, estrelles de mar
avui, fluxe marí

habiten news oceans,
somnis,
verds i brillants.

cançons, de tempo normal
se mouen a ritme constant
tu mires i vols arribar
te gires i ja no n'hi ha.

sa nina des melicotó
no sap si sí o si no,
s'acosta, se grata i se mou
te mira, te besa i te vol.

adéu, mapes i constel·lacions
escates de peix, pops i eriçons
estranys sentiments que cerquen passions
i tu només vols, estupefaents.

s'acaba sa vida de mar
i torna una boira de fum
ni esponges, ni estrelles, ni fluxe
camions de ciment, sol nocturn.

06.00

no tinc acompanyant,
ni pany,
ni cant.

m'estic modificant el sant,
i el seny del vent que plora,
com un infant,
talment.

un accident?

ja no et crec,
i te cerc.

potser estic tarat de mena...
frena, i no t'aturis...

l'estabellament com a virtut no és quelcom despreciable.
tu com a ésser, ets deplorable,
i la mania de trucar-te, insuportable,

com el món,
i la son d'un dilluns,
després d'un dissabte de pols.

i demà em refaré de tu,
o de jo.
i ningú.

societat & bigua

Hi ha una llum que mai no s'apaga, pensa,
i comença a plorar amargament.
Li cal un canvi però el canvi és lent,
imperceptible al principi, després, traumàtic,
i, més tard, insidiós i persistent.
Al final s'erigeix en norma,
i aleshores torna a caldre un altre canvi.
Cruixen llamps,
la pluja cau feixuga,
un borratxo en un portal vol increpar-lo,
però ell no es gira.
No passa cap taxi.
No hi ha ningú.
Haurà de caminar per tornar cap a casa.

nulla aesthetica sine ethica

I si no existeix l'inventaré, tot per no morir,
envoltat de buidor o esclafat de'mor...
allà on no hi neva no hi plou, i mai t'hi trob
o t'amagues de jo?
I me mata la ràbia...i me mates tu,
i em consumeix la covardia.
l'absurd d'una excel·lència, inventada a cops de mentides rutinàries,
on tu no hi ets ni jo t'hi vull.

Necessitat de reinterpretació
(vos sona?)

estiu loving you

quants cops alçares la copa de la glòria, celebrant nits d'èpica desfeta...?
i quants somriures despietats travessaren l'escamot del teu silenci...?
res d'allò et reconfortava...i tu nedaves entre vins i nits d'infern...
i ara...? que et queda...?
res!!
un record d'allò que mai va ser.

manel?
jajajajajajaja