conquassabit

I arribarà un dia, on tornarem a néixer,
despullats de virtut,
i, esqueixats per la ràbia,
reivindicarem el dret a l'estupidesa, primer,
i a l'aniquilació de qualsevol esperança, després.
Mutilats per les hores, amuntegarem cadàvers,
mentre de fons, sonaran notes d'un adéu prematur.
Tu ja no hi seràs,
i ells,
tornaran a néixer.

el retorno del rey

la mar,
que mai s'acaba,
i les hores,
que no passen,
però ningú s'atura;
i la vida,
que no se'n va,
perquè no vol,
o ja no pot,
i tu la mires,
i no fas cas,
de les cadires,
assegudes,
d'avorriment;
buides,
com les setmanes,
santes,
com les veinades,
viudes,
o separades...
i mai no arriba;

la mar,
tan bella i tan lenta.

predator

Ningú et dirà que t'estima quan més ho necessitis,
i quan et bulli la sang i el vòmit et reclami serè,
tots esperaran l'error, el defalliment que et transportarà cap a l'oblit;
i tu no podràs fer-hi res.
aleshores agafaràs una maleta, buida,
enfilaràs un camí desconegut, sense dreceres,
i acabaràs, sota un sol de justícia, bruta d'humanitat.